St. Martin

Bonjour!

Nous sommes à Marigot Bay- St Martin.

Hi fondejàrem ben passada la mitja nit, sota la claror de la lluna plena, acompanyats d'una alisi suau d'uns 10 nusos, amb onades de dos metres llargues i poc trencadores. Amb major, gènova i amb el motor a quasi 2000 r/m navegàrem més de 17 hores amb el moviment habitual de qui cenyeix i vol guanyar Est a un alisi molt ben acomodat a la zona.

Aquesta es una gran badia que ens porta els bons records de l'any passat, records d'haver compartit uns dies amb els amics que ens van venir a visitar; l'Assumpta i el Manel. Així com també la companyia de dos vaixells espanyols; l'Alea i el Cibeles. Amb tots ells compartirem estones divertides, estones que et fan sentir molt més que ben acompanyat.

Doncs bé, si primer posarem rumb cap a Antigua on volíem anar a veure un amic de Castelldefels del vaixell Yemanja, sobre la marxa decidírem tot jugant amb el vent de cenyida (30-35 graus de babord) posar rumb cap a St. Martin. En aquesta illa pensàvem que era el lloc més adient i possiblement el que ens oferia més possibilitats de trobar un recanvi del molinet de l'àncora.

Des del 9 de març que acaricio els metres i metres de cadena tant per deixar-la caure com per a recollir-la, sempre vetllant per la seguretat de no atrapar-m'hi els dits. Fa dies i dies que anem trampejant els llocs per ancorar segons la fondària, buscant poc fons i aigües clares que ens permetin veure si el fons és sorrenc o de caps de corall, tot això per assegurar-nos un bon agarre de l'àncora i al mateix temps no haver de tenir problemes a l'hora de la recollida.

Val a dir que en Jordi ja ha fet els seus intents per poder reparar el motor avariat; des de desmuntar-lo i netejar-lo peça per peça, la qual cosa ens va gratificat amb un funcionament de tan sols 4 minuts aproximadament, doncs quan ja estàvem a punt de cantar “victòria”... va deixar de funcionar.

També ha mirat aquí i allà per poder trobar un recanvi del motor o bé de tot el molinet, però sembla que l'empresa italiana que subministra els recanvis te problemes i fa mesos que no envia res.

Casualment hem trobat un recanvi de segona mà i, davant les possibilitats que teníem, ens l'hem jugat. Ara caldrà veure si hi ha sort.

En aquesta mateixa illa hi vam reparar la nevera que va deixar de funcionar. Casualitat!

Molt més fàcil va ser, ara fa uns dies, reparar el motor auxiliar del “dingui” que en poques hores tornava a funcionar.

És normal que tot el que s'usa es desgasti. No hi ha res que duri per sempre.

Ja veieu que en un vaixell es necessita tenir a bord recanvis, eines, un bon “manetes” i un xic de sort.

En aquesta darrera travessa la sort no va acompanyar massa pel que fa a la pesca; a veure si en Boris us n'explica els detalls quan recollia el fil per pujar la peça a bord.

Després de tot el seu esforç i intuint que teniia una tonyina tant pels seus moviments com per la seva força.... a pocs metres del vaixell es va desenganxar de l'ham.

Això no només li va passar una vegada, sinó dues.

-No era el dia de menjar peix fresc, sinó d'obrir una llauna de tonyina!

Que passeu un bon cap de setmana.

Fins aviat,

B-J-M

Ens agrada The Baths

Hola!

Ens agrada The Baths, per què no dir-ho?

Particularment penso que com a paratge natural i relativament “poc”modificat per l'home, fa que la vegetació a dins i fora de l'aigua junt amb les roques arrodonides de granit i les poques construccions que es troben escampades entre arbres i cocoters li donin un caràcter força especial.

La primera vegada que vam baixar a terra vaig parlar amb un novayorquí nascut a Itàlia que em va confessar estar enamorat d'aquest indret de l'illa. Els 34 anys que porta fent-hi estada per a unes vacances primaverals amb la família en són una mostra.

De bon matí, cap a les vuit, comencen a arribar diferents embarcacions; sobretot catamarans de lloguer, els quals hi passen el dia i cap a mitja tarda ja comencen a desallotjar la zona. Aleshores hi quedem ben poques embarcacions.

La veritat és que en aquestes Illes Verges s'hi troben molts racons bonics per fondejar, sobretot pels que volem escapar-nos dels llocs de massificació amb boies, i que com és clar cal pagar per passar la nit.

Aquesta ja és la tercera vegada que hi fondegem i a poc a poc anem coneixent el moviment de gent, de iots, de velers i motores que no paren d'entrar i sortir durant el dia.

Bé vaig a enfornar les galetes que he preparat amb crema de llet de coco:

Diuen que el coco, el fruit del cocoter, és un miracle de la natura. Doncs els joves fruits produeixen una llet clara i molt refrescant. Els més vells tenen una carn deliciosa, la copra, de la qual s'extreu un oli vegetal. Les fibres que envolten la llavor serveixen per fabricar canyes de pesca i cordes, i la closca serveix per fer foc.

Un cocoter pot viure 100 anys i donar més de 450 cocos cada any! 

És excepcional pel fet que poden flotar sobre la superfície dels mars al llarg de milers de quilòmetres, anar a parar a una platja i arrelar-hi! És per això que els cocoters es troben a la major part de les costes dels països tropicals.

I si no hi h canvis demà sortirem i posarem rumb cap a les petites Antilles del Carib.

Ja us explicaré algun detall dels que vagi anotant al quadern de navegació.

Sort i fins la propera,

B-J-M

retorn a les BVI

Hola!

D'entrada donar-vos les gràcies per les felicitacions que ens heu fet arribar!

Tot i que no ens esperàvem passar el dia de St. Jordi a les Virgin Islands, aquí estem.

El diumenge passat ens acomiadàvem d'elles.

Posarem rumb cap a Saba esperant que el vent ens acompanyés.

Però l'alegria va durar tan sols una hora, aleshores començàrem a cenyir i escorar cada vegada més.

No m'esperava una navegació massa agradable, és cert. Però s'hi sumaren altres coses.

El vent de l'Est és el vent de l'Est i pocs canvis fa que donin treva per a moltes hores.

Però alguna cosa em deia que el dia no es posava de part nostra.

Les onades eren una bona distracció pels peixos voladors, i un bon moviment per a nosaltres i el vaixell.

Fent guàrdia a la banyera em vaig adonar que el pilot automàtic no treballava bé, perdia el rumb i el vaixell derivava cap al vent.

I efectivament, després d'haver fet algunes comprovacions ens adonem que el pilot automàtic (el Fernandito) per el rumb, com si no pogués dominar amb suficient força i el mar. Aleshores la pantalla es quedava amb la paraula “drive” i començava a sonar una alarma. Alguna cosa no anava bé.

Cau el sol i es comença a fer fosc, sobre el mar tan sols es veu el color blanc de l'escuma que deixen anar les onades al trencar-se.

En Jordi comença a fer una revisió per veure si pot detectar d'on ve el problema. Jo a la roda, en Boris ajudant al seu pare.

Llanternes, clau anglesa, caixa d'eines, bidons, cables, recanvis .. en pocs minuts tot queda escampat entre la cabina i la banyera.

Just en el moment més oportú s'alça una onada per babord i lliscant per tota la coberta penetra per l'única escotilla que no estava del tot tancada. Amb l'acompanyament de l'escorada comencen a caure totes les eines i estris que s'havien desplegat.

-Ràpid eixuga l'ordinador i la tablet ...

Sembla mentida però tot ve en el mateix moment.

Del pilot automàtic no ens en podem fiar, això vol dir que cal estar a tothora a la roda del timó.

Dins la cabina sembla tot plegat un desgavell. Amb cura i paciència deixo als dos homes al comandament del veler i intento eixugar-ho tot, posant cada peça al seu lloc corresponent.

Bé, com he sentit a dir a alguns navegants: el temps d'espera per a prendre una decisió és molt important, no cal precipitar-se.

Quasi tot enllestit i surto a fora, sense més paraules sento:

-¡que viene una ola!

Un segon més tard sento l'aigua que em refrega l'esquena i seguidament en Jordi queda ben dutxat.

-La veía, la veía venir.

Un segons de silenci i li dic:

-ja saps el que penso, oi?

Quan no s'acerta en la previsió, quan hi ha algun aparell de navegació que no funciona, quan navegar et pot desgastar física i moralment, quan no hi ha cap pressa per arribar a un lloc concret i tens l'opció de tornar enrere amb millors condicions. Amb tot això no crec que hi falti cap altra explicació.

No fa molta gràcia haver de desfer milles a aquestes latituds, ja n'havíem navegat unes quantes, però tal com s'han posat les coses decidim posar rumb cap a The Baths. El fet de conèixer aquest fondeig ens dóna més seguretat per arribar-hi a mitjanit.

Entre els tres anem fent relleus i passant una bona estona de tornada. 
Tot plegat vam fer 86 milles per tornar pràctcament al mateix lloc. 

Arribant a la zona del fondeig  deixem caure l'àncora a uns sis metres de fons.

Dilluns al matí deixem el fondeig per posar rumb cap a Tortola, dons a la Nanny Cay Marina hi ha una botiga de recanvis nàutics, la Budget Marine. On també contemplem la possibilitat de poder trobar algun tècnic i treure'n l'aigua clara.

Mentre naveguem les 11 milles que hi ha fins a Tortola anem provant el pilot. Decididament podem dir que funciona quan no és forçat ni pel vent ni per les onades.

Les casualitats són les casualitats i a l'entrar a la marina ens diuen que no tenen cap lloc disponible.

Nosaltres tot dissimulant, com qui no s'ho vol creure anem cap al dock del fuel. No venim precisament a repostar però aprofitam l'ocasió. Aleshores parlem amb un dels mariners per comentar-li que necessitem fer una parada tècnica i resoldre un problema que tenim. I molt amablement ens ofereix un lloc per amarrar-nos.

Amb poc més de mitja hora anem a buscar el Clement que ens han dit que hi entén de pilots, entre ell i en Jordi revisen i descarten, però el fet que funcioni amb vents favorables i bona mar entre les illes els desorienta a tots dos.

Finalment troben el problema que ve de la soldadura d'inoxidable d'on està connectat el braç del pilot amb el sector de la canya del timó.

L'eficàcia del Clement i dels treballadors del taller fa que en menys d'una hora ja es pugui tornar a muntar.

Ens quedem sorpresos de la rapidesa.

De vegades és trobar el lloc i la persona, és clar.

Per la nit ens relaxem entre la bugaderia, un sopar amb l'estofat de vedella que vam envasar a Kinsale, una terrassa, una coca-cola i sota la llum de la lluna .. estirats a les fresques hamaques que hi ha prop de la platja de la marina.

-Em sembla que avui en Jordi podrà dormir molt més tranquil·lament. Bé ell i nosaltres.

Uns minuts abans de sortir de les BVI:

Navegant cap a Tortola:

Amb el Clement descobrint l'avaria:

Content d'haver trobat la solució:

Pujant al pal per treure el cable de la Trinqueta:

Retallant les bandes protectores que s'han estripat:

Salut i esperem explicar-vos millors aventures més endavant.

Fins aviat,

B-J-M

Deep Bay

Hola!

Amb un sol càlid i el vent de cada dia,

resseguim el camí que porta dalt del turó.

Des de la profunda badia de Virgin Gorda

es poden veure els colors que l'envolten.

En una platja clara, neta i ben cuidada,

s'hi descansa sense estrès, amb molta calma.

Animals domèstics i animals salvatges,

hi conviuen entre els camps i els marges.

El Fernando i la Marlise s'han acomiadat,

que tinguin sort i trobin un mar reposat.

Que n'es d'agradable retrobar els amics,

lluny de casa es valoren molt les amistats.

Aquest foc circular d'espurnes rogenques,

impossible de no observar ni fotografiar.

Algunes estareu pensant en comprar un llibre,

d'altres segur que buscareu la millor rosa.

Sigui blanca, rosa, vermella o groga.

Sigui de poemes, d'aventures o prosa.

Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!

Salut i fins aviat:

Boris, Jordi, Margarita

Bitter End-Virgin Gorda

Hola!

Entre les moltes activitats que es poden fer en aquesta illa a més a més d'estirar-se a descansar a les hamaques que es troben al llarg del recorregut de la platja:

Aprendre a navegar amb el kitesurf en aquesta escola:

N'hi ha una que convé a tots el navegants i que nosaltres de vegades trobem a faltar:

Així, mentre en Boris decideix continuar amb el seu “bricolatge” que el te ben ocupat dissenyant

un peix artificial per pescar:



nosaltres agafem la motxilla i ens endinsem en un dels camins de l'illa:

Algunes flors camuflades entre la vegetacióens criden l'atenció.
Es diu que les orquídeas poden arribar a ser eternes, en la naturalesa, la seva vida està lligada a l'arbre que les alberga:

Bones vistes des de dalt del turó:

I sobretot la pau i la tranquil·litat que s'hi troba:

Salut i fins aviat,

els del miccoa.

De les U.S. Virgin Islands a les British Virgin Islands

Hola!

A ben poques milles es troba la frontera que separa les Illes Verges de l'Estat Americà de les Illes Verges Angleses.

Aquestes illes reberen el seu nom després que Cristóbal Colón les hagués anomenat les illes de Santa Úrsula i les Mil Verges.

Habitades pels arawaks i els caribes, els quals moriren durant el període colonial a través de l'esclavitud, les malalties i el suïcidi en massa.

Amb el temps s'han convertit en una zona de turisme i navegació par a totes les edats.

Velers i catamarans es troben a totes les badies i refugis que ofereixen aquest grup d'illes:

Les condicions meteorològiques de vent i temperatura junt amb amb les badies i platges faciliten molt bé el trànsit entre illes i nombroses empreses turístiques, nàutiques de lloguer i de charter s'hi han instal·lat.

Fent una petita reparació en el Gènova.

Les veles cal cuidar-les!

Mentre les magdalenes surten del forn ...

I més tard ens preparem per deixar Francis Bay- St John i entrem cap a les Illes Britàniques, West End- Tortola

Ja rumb cap a Gorda; a Spanish Town ens trobem amb el Fernando, un amic que vam conèixer a Mindelo-Cabo Verde l'any passat, i la seva companya Marlis.

Tota una casualitat: ells venen de Brazil i nosaltres dels EEUU. 

Junts ens apropem a la costa de The Baths, un parc natural (bvi national parks trust) característic per les seves roques de granit:

-Que petit i gran és el món!

Salut,

els del miccoa

Rumb a St John-U.S. Virgin Islands

Hola!
Tornem a remuntar milles cap a l'Est i el vent es fa notar, ni passant pel Savanna Passage el podem esquivar.
Però no hi ha pressa, doncs podem anar a fondejar, banyar-nos i preparar alguna cosa per dinar.

Ens aturem a Brewers Bay, al costat de l'aeroport de St Thomas.
Pot ser un bon refugi per passar-hi la nit i el dia, a més a més l'aigua sembla prou clara i transparent:

Amb una bossa que ens queda de peix congelat ens preparem una paella.
-Que bona!
Amb els postres a la boca ens adonem que el vent està baixant i el mar està més tranquil.
Aleshores decidim, unànimement, continuar navegant rumb a St John:

Que en són de bonics els vaixells amb les seves veles ben alçades!

Dormim a Caneel Bay, doncs ja  no queda massa llum. Demà serà un altre dia!

L'endemà anem a tramitar els pareps de l'aduana a Santa Cruz. 

I amb ganes de descansar... naveguem unes poques milles per arribar a una de les badies que coneixem de l'any passat; Francis Bay.

És una zona de Parc Nacional, o sigui que no podrem ni pescar ni fondejar. 

Hi ha unes boies per passar-hi la nit amb una taxa de 15 $.

Aquí mateix coincidim amb els amics del veler Papi Tao, amb els que hem fet alguna de les darreres travesses junts.

Per aquestes illes de les Virgin Islands, 

hi ha vaixells de totes mides i colors.

On cadascú hi troba el seu racó.

I es troba amb persones d'arreu del mon. 

Salut i fins aviat,

els del miccoa.