dimecres, 28 de novembre del 2012

Palm Beach



Hola,
com esteu?


El sentit comú, o bé com vulgueu dir-ho, de vegades ens condueix a fer canvi de plans.
Hem fet un aprenentatge a ser flexibles i a contemplar totes les possibilitats que estan al nostre abast.
Pensant i escoltant les opinions d'altres navegants ens han conduit a modificar el nostre rumb.
Estarem uns dies, si tot va bé, per Florida. Almenys fins que el Boris hagi fet els exàmens a l'Ambaixada Espanyola:


Aquí, sobre 4 metres de fondària i acompanyats d'altres velers s'hi està prou bé:


Oficialment la temporada d'huracans és de l'1 de juny al 30 de novembre. O sigui que ja estem a les acaballes.


Ara per ara la temperatura és molt agradable, així ho demostren tant les plantes com els animals amb la seva senzilla elegància:





I per no perdre el contacte amb altres navegants o bé fer noves amistats avui hem iniciat un joc;



passant la capsa de galetes (plena, és clar) als companys del veler canadec Spirit Wind 3:



Bé, ja us n'explicarem més detalls.
Fins aviat,
els del Miccoa.













diumenge, 25 de novembre del 2012

North Lake Worth

Hola!
Avui és del dia, el dia de les eleccions a Catalunya, oi?
A veure què passa?!.
Nosaltres fondejats en un dels racons d'aigua entre l'Oceà Atlàntic i la Waterway:


Cada vegada amb un clima més càlid, més palmeres, més manglars i evidentment menys latitud:


O sigui que aviat canviarem els anoracs pels banyadors.
Aviat canviarem de les terres Americanes per les petites illes de Bahames:


Però donem temps al temps perquè el corrent del Golf Stream és prou important i no s'hi pot jugar.
Mentrestant des d'aquí esperarem el bon temps i a veure si podem gaudir d'una bona navegació per l'Oceà:


Curiosament aquí ens hem trobat amb un vaixell canadenc que el capità és de Perpinyà.
Trobem a faltar altres navegants de prop de les nostres terres.
Almenys amb ell podem conversar sense haver de pensar amb la traducció, ja, ja.
El seu vaixell és el Papy Tao.
Esperem poder retrobar-nos en algun altre lloc:


Per cert, avui és l'aniversari del nostre "capi", o sigui que li haurem de preparar un pastís.
-Doncs somi.
Fins aviat.
Que acabeu de passar un bon dia de les eleccions.
Salut!!!
Miccoa.

dissabte, 24 de novembre del 2012

Fort Pierce


Hola!


Una de les distraccions quan estàs fondejat és veure com arriben altres vaixells.
Aquesta vegada lligats a una boia i amb vent de 20 nusos estàvem observant un veler que semblava que hi anava només un tripulant.
-si ho aconsegueix a la primera, és un “crak”, vaig dir en veu alta.
-Doncs no ho te fàvil, respongué en Jordi.
A la primera, se li escapa, a la segona, també i la tercera ... intenta pescar la boia per la popa.
Però sembla que se li ha enganxat, doncs només veiem que intenta agafar i agafar el cap de la boia sense que pa pugui lligar amb el seu cap.
I...aleshores veiem que comença a aixecar el braç.
Sembla que necessita ajuda.
Ens fa un senyal i ens parlem per l'emissora.
Efectivament se li ha enganxat la boia sota el casc del vaixell i no aconsegueix agafar-la.
Aleshores baixem el “dingui” (l'auxiliar) i en Boris i en Jordi van a veure si hi poden fer alguna cosa.


Però em sembla que tarden massa.
Passats uns minuts tornem. Diuen que la te atrapada a l'hèlix. Que s'hauria de posar a l'aigua i segurament la podria desenganxar:


De totes maneres te una assegurança que vindrà d'aquí 10 minuts.
Doncs sí, no tarda més de 10 minuts i s'apropa una motora. Primer intenta estirar-lo però no pots desfer-lo. Seguidament el jove tripulant es posa un l'equip d'aigua i es submergeix i enun “plis-plas” sura la boia.
Ja està. Li ha sortit prou bé. Una més per explicar.
Evidentment no és fàcil fer la feina un sol. Per això moltes vegades em capten l'atenció els navegants en solitari.

Naveguem cap a Melbourne:



Les aigües del Indian River no són massa profundes, per tant cal seguir sempre el canal.
La vegetació i la fauna estan presents durant tot el dia;tortugues , dofins, àligues ... passen a prop del vaixell, o nosaltres passem prop d'elles:


Arribant a Fort Pierce ens ve el record de la primera vegada que entràrem a la costa americana, i anem a fondejar al mateix lloc:


Ja queden pocs dies per creuar cap a Bahames.

En Boris ja te ganes de pescar i nosaltres de navegar per aigües transparents.
Amb paciència tot arriba:


Que tingueu un bon cap de setmana.
Fins aviat,
Jordi, Boris, Marga.


dijous, 22 de novembre del 2012

a Titusville

Hola!



Avui fa una any i quatre dies que vam sortir del litoral català, exactament de Vilanova i la Geltrú.

Asseguda davant de l'ordinador començo a teclejar.
La cabina encara fa olor dels bistecs amb patates fregides
i tomàquet amanit que ens hem menjat fa poca estona.

Junt amb el so del vent que fa girar el generador
i el glu-glu de l'aigua que llisca pel casc del vaixell
em prenc un temps per entrar en el meu racó.

En el racó del blog que de vegades hi escric algun pensament
d'altres redacto en silenci i ho guardo en el pensament,
o bé agafo bolígraf i llibreta i deixo que s'escampi la tinta.

Com us podeu imaginar portem dies i dies junts.
Hi ha moments que necessitem estar sols.
D'altres que ens apropem en un mínim espai.

De vegades hem de demanar el torn de paraula,
d'altres tan sols ens responem amb una mirada,
intentant entendre que sobren les paraules.

Com deu passar a moltes altres llars familiars
hi ha dies que el bon humor s'expandeix airosament,
d'altres que el to de les paraules s'aixeca com el vent.





Cau el sol mirant cap a la marina de Titusville:




El dia es lleva ventós i l'aire sembla un xic més càlid:




Des d'aquí els del Miccoa us enviem una abraçada.

dimarts, 20 de novembre del 2012

Daytona Beach

Hola, com va?

Si a St Agustine l'anomenen Spanish town ha de ser per alguna raó, oi?




Doncs els voltants de Sant Agustí va ser explorada per primera vegada el 1513 per l'explorador espanyol i governador de Puerto Rico, Juan Ponce de León , que va reclamar la regió de la corona espanyola. Abans de la fundació de Sant Agustí el 1565, diversos  intents de colonització europea en el que avui és Florida van ser fetes per Espanya i França, però tots van fracassar.

Passejant per la ciutat es poden trobar tant edicicis com carrers que tenen característiques semblants a les nostres ciutats.


Avui hem arribat sota un cel ben gris a Daytona.
La ciutat és coneguda històricament per tenir una platja de sorra compactada que permet als vehicles motoritzats conduir-hi a les àrees restrigides.
També és coneguda per les famoses curses de cotxes de sèrie.
Poc temps per visitar quelcom d'ella. Doncs ni el temps acompanya ni ens podem entretenir massa si volem anar fent camí cap el sud.
Tal com diu en Jordi:
-formem part de la migració de vaixells que van a buscar temperatures més càlides cap al sud de Florida, Bahames i Carib.

Una de les aus carterístiques d'aquesta zona; un egret nevat:


Fins aviat,
els del Miccoa.

diumenge, 18 de novembre del 2012

des de St Agustine

Hola!

El passat dimarts vam deixar Beaufort amb aquests primers rajos de sol del matí:



Aviat el cel quedà cobert de masses de núvols cada vegada més espeses.
Per acabar-ho d'arrodonir ens arribava el vent del nord.
Sort que teníem el corrent a favor i això ens animava a avançar cap el Simons Sound.
Evidentment teníem la mirada posada cap a mar obert però la presència de baixes pressions i el vent que aniria en augment ens va fer desistir i continuar la recaragolada ruta de la waterway.
Deixem l'Oceà pels experts, ja tindrem temps de navegar-hi amb millor cara:



Fondegem al costat de Turtle Island rient-nos de les capes de roba d'abrigall que no ens hem tret durant el dia.
Ens preparem un berenar-sopar i una coca per demà esmorzar:



L'endemà, sense deixar-nos intimidar per un cel de gris sobre gris continuem fent ruta cap a Savanna River, la ruta ens porta per zones més obertes i exposades al vent i d'altres més cobertes de vegetació i bosc que suavitzen les temperatures.
Escollim un fondeig on hi ha un veler, un catamarà i una motora.
Sembla que el fons és suficient per no haver-se de preocupar. Així que avança la nit puja la intensitat del vent i de sobte ens arriben unes llums que venen d'alguna de les embarcacions fondejades. Observem una estona i veiem que el catamarà es mou. Li deu passar alguna cosa,
potser entre el corrent i el vent l'àncora se li està desplaçant (garrejant)?!
Passen uns minuts i veiem que s'endinsa cap el Walburg creek.
Tornem cap a dins, ja és hora d'anar a dormir.
Però la baixa mar ens fa la guitza i estem a poc de tocar fons, tan sols tenim 2 metres de fondària!
I comptem amb la sort perquè ja no baixi més.
La son ens domina i aturem l'alarma.
Abans de clarejar surto a mirar el fons i ... ja tenim 4,5 metres, que bé!
Esmorzem, ens equipem i comencem a navegar cap el North Newport river.
Passem per rius amples i de fons de 6 metres, d'altres més estrets amb 2,3 metres.
O sigui que la guàrdia no s'atura en cap moment.
Estem molt a prop de la sortida a mar i l'onatge amb el corrent es fa notar de valent:



Amb la mateixa llum que hem sortit busquem un altre lloc per aturar-nos i passar la nit.
Deixem caure l'àncora a prop d'unes enfilacions del Brunswick river. On es pot veure un espectacular pont d'entrada cap a la la ciutat que porta el mateix nom:



50 metres de cadena en un fons de 5,2 metres, amb l'alarma del GPS i en la sonda seran la nostra seguretat. Hi ha onatge i vent i no hi ha cap altre vaixell fondejat.
  • No m'importa deixar tanta cadena, el que vull és un lloc amb prou fondària perquè no m'hagi de despertar abans que surti el sol. 
El balanceig ha estat constant tota la nit, però el vaixell està al mateix lloc:



-Ei, desperta que ens hem de llevar. No ens podem encantar, tenim la borrasca a sobre i hem de fer milles per tirar cap el sud.
Ens endinsem en els talls de terra navegables i travessem el Cumberland sound, on entrarem cap a l'Estat de Florida.
Els rius endinsats per terra no deixen de sorprendre'ns. Com també impressiona l'extensió d'aquestes terres. Podem estar hores i hores sense veure ni una casa, com podem estar en un creek semblant a una rambla i vorejada de construccions.
Deixem enrere Fernandina Beach; on hi havia un bon lloc per fondejar, però queden quatre hores de llum i cal aprofitar-les:



Passem pel costat d'Amelia Island, on cal estar molt atents al fons i als baixos.
Arribam a un pont de doble bàscula, el Sister's bridge. Casualment s'obre perquè el vaixell que ve a darrera deu haver telefonat per l'emissora. Aleshores decidim fondejar a l'altre costat del pont.
Altre vegada estem sols en el fondeig, deu ser perquè no sempre ens aturem als llocs on marca la guia.
Encenem els fogons i escalfem la cabina del vaixell. Contents per haver fet 63 milles.
I l'endemà i tornem. Amb 20 nusos de vent i 2 nusos de corrent intento se ràpida al recollir els 50 metres de cadena que ens han lligat a terra.
La nostra mirada és cap a St Agustine.
Sense cap vaixell a la vista anem obrint camí. Més tard alguna motora ens avança amb el respecte d'avisar-nos per l'emissora de si ho fa per babord o bé per estribord. Tot un detall.
Mentre que aquesta barca de pesca  ha modificat el seu rumb:



La sensació de navegar amb el vent a favor i el corrent en contra és difícil d'explicar.
La sensació del control del vaixell quan s'ajunta el corrent d'un altre riu fa lliscar.
I és que no pots badar mai;
-ves en compte que aquesta motora em sembla que te algun problema:


Hem tingut vent de més de 20 nusos durant tot el dia, el riu semblava enfadat.
La cara suau i tendre que hem pogut veure d'aquestes aigües fa uns dies s'ha esfumat.
Però anem avançant i a poc a poc aconseguint el nostre objectiu d'avui marcat:



Per això podem fer una nova entrada des d'aquesta ciutat que anomenen Spanish Town:


Ja us n'explicarem algun detall més endavant.
De moment el capità se'n va a la marina per demanar el permís de lligar-nos a una boia i pagar, és clar!:


Fins aviat,
els del Miccoa 

dimarts, 13 de novembre del 2012

Mirtle Beach-Georgetown- Beaufort


Hola!

“On hi ha civilització hi ha connexió (wifi)”


"On hi ha aus hi ha aigua, terra o arbres"


El Boris sempre s'ocupa de poder tenir intenet a bord, però no sempre és possible. O sigui que amb una antena amplificadora de senyal ens anem espavilant:



Com també ens anem espavilant per anar fent sud per la waterway, doncs el vent que esperàvem per poder baixar directe cap el Carib no es presentava i vam decidir que, com que “qui espera desespera”, aniríem navegant per riu:



I no només per riu sinó que havent passat la nit a Georgetown i deixant enrere la Belle Isle entrarem a un land-cut: Estherville; aquest camí d'aigua escarpat a la terra sembla ben bé que et tranportin a èpoques llunyanes, on els mitjans de comunicació eren molt primitius i simples:



I entre riu, creek i cut travessem el Jeremy creek per arribar a fondejar a Long creek.

Descansem i l'endemà ens desperten el sons dels dofins:



Val a dir que l'atenció continuada de vegades produeix certa tensió. Hi ha passatges que el fons és molt mínim sobretot amb la marea baixa, aleshores la sonda no deixa de xiular i no ens podem despistar:




  • 258, 287, continua així fins a la porta vermella!
  • Mira l'enfilació, no la perdis de vista!
  • Dóna'm informació de la carta, on hi ha més fons?



Tant és qui porti la roda, entre nosaltres ens anem demanant si el rumb és correcte i quan cal fer un canvi:


Passàrem per la ciutat de Charleston, però no ens hi aturàrem doncs teníem tot el dia per endevant i volíem avançar.

Per aquelles casualitats portàvem al davant un vaixell americà. Cap problema si tot va bé, però amb el corrent en contra i entrant en un petit canal ell va reduir la seva velocitat i semblava que se'ns tirava a sobre:



Ellit cut ens rep amb corrent en contra i anem fent lentament. Si més no podem avançar a 5.5 nusos, així entrem al Stons River per entrar seguidament al Dawho i no faltaria més ... un altre cut, el Watts cut. Evidentment això vol dir atenció a l'estretor i al corrent. Corrent que si ens ve a favor podem fer córrer el vaixell a més de 7,5 nusos i si ens ve en contra la velocitat pot baixar a 3,9 nusos. Una gran diferència!.
Evidentment també juguem amb el vent i de vegades ens ajuda molt el gènova com aquest vaixell que coneguerem fa uns dies:



Comença a ser hora de buscar un fondeig i en provem un però no ens sembla massa bo per la poca fondària. Anem cap a Edisto River. Aquí hi ha més fons i també hi ha un veler i una motora que ja han fondejat:



Passem la nit alertats pel la sonda que ens avisa de la gran baixada de la marea; més de 2,7 metres. Ves per on que decidim canviar l'alarma de la sonda. Esperem que ens deixi dormir.

Ara és el so de la puja que cau suaument sobre coberta la que ens desperta. Sembla que tinguem un amplificador de sons. Finalment caiem rendits de son fins que surt el primer raig de llum enterbolit per boira i núvols:



Ja ens falten poques milles per arribar a Beaufort, on volem fer una parada, comprar verdura, fruita i gas i descansar:


O sigui que sense perdre el temps i aprofitant el corrent a favor avancem ràpidament. Anem per feina, fins i tot avancem algun vaixell:




Arribem a Beaufort, baixem a terra i anem a cercar les provisions que ens falten:



I bé això és un xic d'aquest darrers dies per aquestes immenses terres que ofereixen paisatges de tots colors.
De vegades pensem amb les sensacions que es devien emportar els primers colonitzadors quan hi arribaren.



Que tingueu un bon dia.
Fins aviat,
els del miccoa.