divendres, 31 d’agost del 2012

Detalls des d'Amèrica 3



HOLA!

Mentre anem seguint a la Web http://www.nhc.noaa.gov/ l'evolució de les Depressions,Turmentes i Huracans (Isaac, Kirk, Leslie) que es van desenvolupant per les zones de l'Atlàntic anem prenent consciència de la importància de buscar refugi a zones menys exposades o bé entre cometes ("") de menys probabilitat de risc.
Des del Yeocomino sembla que de moment s'hi està tranquil, però mai se sap!!
-Creuem els dits!


En aquests moments, tot i la sequera que hi ha hagut, s'està fent la collita de panís o blat de moro.
Aquesta planta gramínea originària d'Amèrica fou introduïda a Europa en el S. XVII.
Actualment és el cereal amb major volum de producció en el món, superant el blat i l'arròs.
Jo no em vaig poder estar de fer una foto a la segadora conduïda per una xicota:


Doncs em va venir el record dels anys treballats al Camp d'Aprenentatge de Juneda:



Si per un costat del creek feien la collita, per l'altre hi descarregaven i carregaven el gra:



I és que en aquestes terres riques de gra i vegetació cal anar en compte.
-Per què?   Mireu, què hi veieu?



Quin camuflatge!
Ben coneguda és aquesta paraula d'origen francès que vol dir "disfressa".
I molt utilitzada és en qualsevol dels nostres entorns per tal de no poder distingir alguns animals camuflats entre les plantes:



A la natura hi ha una necessitat evolucionària que força als animals a barrejar-se amb l'entorn i canviar la seva figura, per a que les presses puguin evitar els seus depredadors i per a què els depredadors puguin atrapar les seves preses.


Existeixen diferents aspectes en el camuflatge dels animals degut a les diferents habilitats sensorials. Alguns utilitzen la mímica per passar a semblar una fulla, una pedra, una branqueta o bé algun animal més perillós i verinós.
Ja coneixeu aquesta oruga de la familia dels lepidòpters, oi?


Quan s'enfada treu les banyes igual que un cargol.
Però ja veueu que a poc a poc no deixara ni una fulla de julivert, que profiti!:


I de la natura, que sovint ens atrapa molt fàcilment, a les feines del Miccoa:


Quina moguda per tan sols posar unes llums de leds a la cuina. Però feia falta perquè el fluorescent feia temps que s'havia espatllat i a més a més gastava molt:


Sort en tinc d'aquests dos operaris:


I mentres ells treballen jo me'n vaig a desenfornar el pa; un amb panses i l'altre amb llavors de sèsam.
Salut:


Miccoa.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Navegant per la Intracoastal Waterway

Hola!
Aquí teniu un video de la darrera navegació.
Esperem que us agradi.
Sense cap dubte el paisatge i l'entorn són ben particulars en una navegació entre rius i canals.
Nosaltres en guardem un bon record:

 
 

dissabte, 25 d’agost del 2012

Detalls des d'Amèrica 2

Hola, com va l'estiu i la calor?


Per aquí ja han baixat una mica les temperatures.
Així es pot treballar millor:


Fer alguna passejada:


com també alguna activitat de pesca: 
(ja podeu veure la captura al seu blog)



Per cert, l'altre dia des del dock em va cridar l'atenció aquesta embarcació:



Però,
-hi ha pirates en aquesta badia?
Si tots són com aquest em sembla que no cal preocupar-se massa!
Segur que en el seu temps n'hi hagué!
Fins on sabem, la paraula pirata (peirato) va ser usada per primera vegada l'any 140 A. C. per l'historiador Polibi
Va ser Plutarc, cap al 100 de la nostra era, qui en dóna la primera definició clara: els pirates són aquells marins que ataquen sense autorització legal no només vaixells, sinó també ciutats costaneres

Resulta ser que:

Al segle XVII els pirates es van establir prop de la part sud de la Badia de Chesapeake, augmentant la possibilitat d'atacs de pirates a la regió. A mesura que la jove colònia de Virgínia va fer florir el comerç amb Europa, pirates i corsaris havíen trobat un munt d'oportunitats per assetjar als vaixells.

El novelista i periodista anglès Daniel Defoe va escriure la primera història general dels pirates; "Històries de pirates" (1724-1728).
Barbanegra  (Edward Teach) n'era un exemple dels pirates del segle XVII. Va ser un aliat del governador de Carolina del Nord, Charles Eden, qui va arribar a perdonar les seves activitats
il · legals a canvi d'obtenir un profit dels tots els seus saquejos.
Així ho explica la història.
Ja us podeu imaginar, segur que n'heu llegit algun llibre.

I bé, des de les terres de Virgínia i amb el temps ben refrescat després d'una pluja de matinada ...
que passeu un bon darrer cap de setmana d'agost.

Salut:


miccoa

  






dimecres, 22 d’agost del 2012

Detalls des d'Amèrica 1



Hola, bon capvespre!




El Jordi ha canviat les ulleres de busseig per les ulleres que utilitza per tallar amb una radial, on al pou de l'àncora hi havia una peça del molinet que fregava amb la cadena cada vegada que aquesta baixava. I no l'hem deixat anar poques vegades en aquests darrers vuit mesos!:


El Boris escolta com canvia la posició d'una hèlix segons navegui a motor o navegui a vela. La propulsió de l'hèlix és tan important com les rodes d'un cotxe:


Preparem la màquina per reparar el Gènova, espero que tingui prou força per cosir un plec tan gruixut.
Ja volíem demanar un pressupost en un taller de reparació, però finalment ens atrevirem fer-ho nosaltres mateixos.
Des de casa dels nostres amics; el Manel i l'Assumpta es treballa molt millor:


Acabant alguna de les feines que quedàven per fer des que vam començar el viatge, tancar la petita  llibreria perquè els diccionaris no s'escapin mentre naveguem:


El paisatge del creek ens atrapa en aquells moments del dia que canvia el color de l'aigua i la llum.
Ens crida amb el seu silenci fent-nos despertar tots els sentits:


I amb les paraules d'aquest detall que ens regalà un amic d'Elizabeth City:



ens acomiadem fins la propera entrada.
Salut i bon profit!


MICCOA


dijous, 16 d’agost del 2012

Annapolis


Hola! 

Agafem un dia de descans de les feines que hi ha per fer.



Anem amb els Polifka a Annapolis.
  


Annapolis és la capital de l'Estat de Maryland. Situada a  la vora del riu Severn, a uns 3 Kilòmetres de la Badia de Chesapeak. On s'hi troba l'Acadèmia Naval dels EEUU.


Durant la guerra civil, es va establir un camp de presoners a Annapolis. Al continuar la guerra, els territoris veïns van ser habilitats perquè hi habitessin presoners alliberats sota paraula. Moltes cases que encara existeixen daten d'aquesta època. La zona on es van establir els presoners alliberats encara es diu Parole.

Des dels seus primers dies Annapolis era coneguda com l' "Atenes d'Amèrica"​​. Perquè aquí un pot trobar una gran quantitat d'activitats culturals, serveis i molta hospitalitat. Que junt amb el petit port de mar porta a  molts visitants de tot el món.




La pesca i la navegació d'esbarjo són molt populars (justament avui dia l'anomenen "Capital d'Amèrica de Vela")  i constitueixen una part important de l'economia robusta de la ciutat i els seus interessos.








Casualment trobem a port un veler que té recent la seva història:
 



La Vega Albin és una classe de veler de balandres, dissenyat i construït per les drassanes a Suècia Albin Marin AB des dels anys seixanta. Construït a partir de fibra de vidre emmotllada, amb interiors i horitzontals de fusta. Es considera un vaixell per a qualsevol moment a causa de la seva estabilitat i fiabilitat, és adequat amb qualsevol tipus de vent.
Tant és així que ... als 36 anys Matt Rutherford amb el St. Brendan  navega 27.077 milles en solitari en la circumnavegació del Nord i Amèrica del Sud.
(-tan bé que s'hi està acompanyat!)



Amb 309 dies sobre el mar digué: "... hi va haver moments en que les coses s'estaven trencant i tens fred i estàs mullat i el teu sac de dormir està mullat, i tot està humit i desagradable i el que es desitja és una camisa neta i un llit sec...". 
És l'única persona que ha fet aquest viatge sol i sense parar, amb una sola mà al vaixell més petit per anar a través del Pas del Nord-Oest.
El seu objectiu era la recaudació de diners par a la CRAB (Chesapeak Region Accessible Boating), una organització (sense finalitats lucratives) dedicada a ajudar a navegar als incapacitats i  a persones amb necessitats especials.




 Ja veieu que sempre hi ha històries per explicar, siguin de terra endins o de mar enllà.


Nosaltres anirem fent la preparació de la segona part del viatge.

Salut i fins aviat.
Miccoasail.

PD: Per cert, el Boris ja us prepara un nova entrada al seu blog, amb noves captures és clar.




dissabte, 11 d’agost del 2012

Feinejant

Hola!
-què tal?
Encara que sembli mentida la llista de feines per fer en el Miccoa és prou llarga.


Però "a poc a poc i bona lletra"; tal com diuen a l'escola.

Encara ens quedàven pendents els últims "steps" del final del màstil, revisar la llum de fondeig i les de navegació, és clar!
-Que hi pugi el més expert:

 

I ara que heu començat amb una de les fustes que estava desencaixada de la cuina... perquè no continueu fent el manteniment de les altres?
Hi teniu prou bona traça:


Una bona polida i envernissada semblara com nou i a més a més quedara molt més ben protegit de la humitat i els cops:
 

Els que teniu vaixell ja coneixeu aquest tema, oi?
I tal com li deia a la Judith l'altre dia: “si no tens un feix de bitllets a la butxaca has de tenir algun manetes a casa”.

Del creek cap a una ferreteria de Deltaville, creuant el Great Wicomino River :



passant per Reedville:



contemplant el paisatge:



les embarcacions del Fishermen's Museum


“... de talla fina i lleugera
va navegant com li plau,
la barca més marinera
pel mar més calm i més blau.”

I l'estil de les cases del poble:


“... prop del riu hi ha una casa
que sembla caiguda del cel,
Amb set escales per entrar-hi,
llueix porticons vermells.
Deu tenir algun encanteri;
si t'apropes no la veus.”




Bon cap de setmana,
miccoasail