Hola altra vegada!
El divendres passat va ser un dia ben llarg.
Després de deixar el mar a les 9 del matí ens vam endinsar pel riu
Newport Marshes.
Imagineu-vos: ens menjàvem un plat de “tortellinis” a les 10.30
del matí.
Veure paisatges tan diferents en ben poques hores et feia perdre la
noció del temps.
Si a les 4 de la matinada estava guaitant pels prismàtics les llums
de navegació dels mercants i les boies, 12 hores més tard estava
guaitant els ponts i el marges del riu.
Aquí teniu algunes de les fotos que hem seleccionat de tantes que
n'hem fet:
Tot i la fatiga d' estar pendents de la navegació de les darreres no ens manca un xic d'humor i alegria:
Sorprenentment travessant el Grosse Creek cap el Palmico
River i més endavant el Pungo River hem pogut navegar a
vela i deixar descansar el motor.
Potser és el que més es troba a faltar en la navegació per riu:
Aquesta vegada el vent ha estat al nostre favor. No es pot demanar
més ... hem millorat molt la nostra velocitat.
Hem buscat un fondeig prou ample (tan ample que estem ben sols) i
resguardat per passar la nit.
Havent dormit i descansat llevem cadena (ben fangosa) i l'àncora.
Entrem dis el Aligator River- Pungo River Canal:
La diferència d'amplitud dels rius i els canals és força
impactant.
En un indret ben estret i molt bonic travessem el Wilkerson
Bridge:
El llibre que portem d'informació explicava quins animals salvatges
es poden observar.
Nosaltres a corre cuita (un xic borrosa) fem una foto d'aquest ós que amb el seu
pelatge brillant marró i negrós ens guaita des de ben pocs metres:
Fa il·lusió veure aquests animals en el seu hàbitat:
El Jordi s'enfila al màstil per tenir una altra perspectiva:
Els ponts que anem trobant tenen tots ells la mateixa alçada, per
tant no hi ha d'haver cap problema:
Fa molta xafogor i sembla que s'apropa turmenta:
Haurem de buscar un lloc per fondejar aviat, anem directa al nucli de
la turmenta.
Comencen a esclatar els primers trons i els llampecs es veuen ben
clars.
El Jordi revisa la carta nàutica i encara ens falten uns 50' per
arribar a una zona prou ample i segura per deixar l'àncora.
Cada vegada es posa més negre.
Sense perdre ni un minut... ni tan sols arribar a la zona que havia
marcat li dic que s'aturi que deixem cadena ja, ni hi ha més temps.
Si tenim 2,5 metres de fons ja és suficient.
He vist llampecs a prop i ben verticals del núvol a l'aigua.
Comença a caure la pluja forta just quan deixem els 30 metres de
cadena.
-A mi l'aigua no em fa por sinó els trons que esclaten. I Tenir la
cadena a les mans en aquest moment no em fa cap gràcia! Li dic
Entrem a dins i les il·luminades amb el so dels trons ens posen la
pell de gallina per uns moments.
Ens apartem de les zones de metall evitant qualsevol perill.
El capità desconnecta totes les bateries per si de cas.
Com tot el que arriba ... passa i se'n va. Tot i així dura una bona
estona. Ens distraiem comptant els segons de durada entre llampec i
tro.
Hem fondejat ben a prop del canal de navegació i ves per on que
justament avui la llum de fondeig no s'encén. Per tant deixem el
quinqué encès. Si més no, si passa algú ens pot veure.
I resulta ser una bona trampa pels mosquits:
Mira, quin nombre més rodó, són les milles recorregudes des que
comprarem el vaixell:
Un company ens preguntà com passarem la revetlla, oi?
Doncs bé ...
La nostra revetlla de St. Joan
Ja veieu com l'hem passat
Amb una bona traca de trons
Perquè petards els hem deixat
Pels pobles de Catalunya
Que a tot arreu hauran esclatat.
Però per la massa d'una coca
ni temps ni ganes han faltat.
L'endemà sortim del fondeig amb la cadena ben plena de fang, amb
cubells d'aigua l'hem d'anar netejant.
Havent passat Aligator River i el Little Aligator River
vam poder navegar altra vegada amb gènova i major per l'Albemarle
Sound i el Pasquotank River per posar rumb cap a
Elizabeth City.
La veritat és que buscàvem el pantalà de cortesia que segons la
guia es trobava just abans d'entrar al
Dismal
Swamp Canal (sembla ser que és
dels millors indrets de fauna salvatge de la ICW)
Podíem
amarrar-hi gratuïtament 48 hores. Quin detall, calia aprofitar-ho.
No
us penseu que ho trobàrem a la primera, però entre tots tres i els
prismàtics ens hi enfilàrem.
I
aquí estem:
I
com que venen turmentes tropicals haurem de mirar-nos altra vegada
molt bé el temps perquè tal com diu ell:
sembla
que estiguem jugant a:
“...
ratón que te pilla el gato
ratón
que te va a pillar.
Si
no te pilla de día
de
noche te pillara.”
Una
abraçada des del Miccoa.
